Ens ha deixat una de les figures que més ha lluitat pel sector del medicament. El rostre de la indústria farmacèutica al nostre país durant més de tres dècades... Són molts els titulars que tracten de sintetitzar la genialitat i la capacitat de visió de Juan López-Belmonte, l'empresari tenaç i valent que ha contribuït com ningú a situar la indústria espanyola en el panorama internacional.

Però avui m'agradaria sobretot recordar a Juan, amic i mestre, a qui vaig tenir la sort de conèixer com a vocal durant la meva etapa a la Cambra de Comerç de Madrid. Probablement aquestes línies també es quedin curtes a l'hora de descriure el seu gran cor i generositat absolutament excepcional que demostrava davant la vida. Estar amb el Juan significava entrar en contacte amb una força prodigiosa de la natura, irradiava optimisme en cada conversa, en cada trucada... Així el recordaré sempre.

Juan veia la vida d'una altra manera. L'íntima, la de la seva esfera més personal, la va cuidar amb cura fins al final. Just abans de la pandèmia va celebrar les seves noces d'or amb la seva dona, per sempre Mercedes, que ha estat la seva gran companya de viatge. Els seus fills representen avui els valors i la claredat de pensament d'un home de principis indestructibles que conformen, al meu entendre, el seu millor llegat.

La professional, és francament inabastable. Juan va avançar, fa més de vint anys, molts dels canvis que avui afronta el sector, i aquesta capacitat d'anticipació la va aplicar de manera coherent a l'empresa familiar, exemple d'una gestió d'èxit com s'ha demostrat durant la pandèmia. Tenia la prudència pròpia de les persones que s'han forjat amb l'experiència i la feina ben feta. Molt abans d'aquesta crisi sanitària, ja havia plantejat la conveniència de comptar amb una gran fàbrica de vacunes a Espanya i una reserva nacional de material farmacèutic.

Se’n va un amic, un gran empresari, però sobretot una persona irrepetible. 
El trobaré molt a faltar.

Eduardo Pastor